dilluns, 28 de febrer de 2011

So, I hold my breath to forget

   Des d'aquestes quatre línies, m'agradaria fer un petit homenatge a la gran cantant i compositora de country Shania Twain, que ens regala cançons tant conegudes com Man! I feel like a woman, That don't impress me much, You're still the one, You win my love, Party for two... I d'altres que potser no són tant conegudes, però tant o més boniques que les anteriors: Don't be stupid (you know I love you), Don't, From this moment on, I ain't no quitter, Love gets me everytime, The woman in me (needs the man in you), Up!, What made you say that?, When you kiss me, Whose bed have your boots been under?...

   Avui, en destaco una: It only hurts when I'm breathing. Simplement bellíssima, dolça, sentida i amb una lletra digna de ser qualsevol poema estudiat pels literats. A veure si en penseu el mateix :)

Hope life's been good to you
since you've been gone
I'm doin' fine now--I've finally moved on
It's not so bad--I'm not that sad

I'm not surprised just how well I survived
I'm over the worst, and I feel so alive
I can't complain--I'm free again

And it only hurts when I'm breathing
My heart only breaks when it's beating
My dreams only die when I'm dreaming
So, I hold my breath--to forget


Don't think I'm lyin' 'round cryin' at night
There's no need to worry, I'm really all right
I've never looked back--as a matter of fact
 

diumenge, 20 de febrer de 2011

Canvi de foto

Des que vaig obrir el blog que tinc posada com a fotografia de perfil una estampa de Calella de Palafrugell des dels Forcats. Avui, però, he decidit que calia posar-n'hi una de més meva (o, com a mínim, una en què hi surti jo). 



  Hi tenia aquesta fotografia, perquè trobo que Calella és un lloc fantàstic. N'estic enamorada. Quantes estones meravelloses que hi hem passat! A més, la sento molt meva i em relaxa estar-hi (sempre i quan el turisme no sigui tant abundant que atabali fins i tot el més el més calmat i pacífic). 

  Us convido a tots a passejar pels carrers de Calella i a fer la "banyota" (com diu la meva àvia) a les seves platges. Això sí, d'aquí uns mesos, que encara és freda, l'aigua! :)

divendres, 18 de febrer de 2011

Quan? No és tant fàcil respirar si deixa el cor de bategar

  Des d'aquestes quatre línies, vull agraïr als Lexu's cançons tant boniques com Quan. La lletra, la melodia, la veu... tot. Tot fa que la cançó sigui perfecta, sobretot per dies com avui, en què no veig les coses clares.

  Una cançó més cap al joier dels records, els sentiments...: totes aquelles petites joies meves. 

 
No és eterna l'esperança
però si avui no tornes
seguiré esperant
Sento que visc d'impossibles
em fas tanta falta
no sé renunciar
Les persianes van tancant-se
passarà un nou dia
seguiré esperant

Però digue'm quan
no és tan fàcil respirar
si deixa el cor de bategar
No diguis mai
que vull viure amb tu aquest moment
sentir-lo a dins intensament
no busco res més
No vinguis tard
que et puc donar
tot el que estàs buscant
Per un instant
al teu costat
jo seguiré esperant
però digue'm quan

Sento com passen les hores
en estones buides
em vaig ofegant
Tu controles la partida
saps on pots buscar-me
seguiré esperant

Però digue'm quan (...)

diumenge, 6 de febrer de 2011

«Ojos que no ven, corazón que no siente»

No crec que calgui dir res més.

E ti scorderai di me
Quando piove i profili e le case ricordano te
E sarà bellissimo
Perché gioia e dolore han lo stesso sapore con te
Vorrei soltanto che la notte ora velocemente andasse
E tutto ciò che hai di me di colpo non tornasse
E voglio amore e tutte le attenzioni che sai dare
E voglio indifferenza semmai mi vorrai ferire