El Joier

Ametista

2011-09-19T12:59:00.002+02:00

Ara feia bastant que no escrivia res per aquest blog. Suposo que és per la vergonya que em provoca pensar que ho pot llegir gent que no conec (i gent que em coneix massa bé, i potser aquests són un problema més gran que els altres...), però el silenci d'aquest blog s'havia de trencar, perquè tinc una joia molt especial per posar al joier: una ametista, una preciosa pedra lilosa i molt ben tallada, que porto de collaret. I és que aquest penjoll, per mi, és molt més que això, és un tresor, com la persona que me'l va regalar. Fa un mes que el tinc, però és com si el tingués des de fa molt més, perquè el sento molt meu, com si fos fet a mida. I, si mai el perdés, seria com si una part de mi també es perdés...

I escric això no només pensant en l'ametista, sinó en què la setmana que ve fa un any d'aquella primera sessió de cine...

Gràcies per aquest any que mai et podré agrair del tot, per aquest penjoll que em dóna força i confiança (tal com diuen els experts en pedres precioses) i per aquests últims quatre mesos, en què has estat un tresor que quedarà guardat al meu joier.

Sopa de Cabra - Si et quedes amb mi

Vergonya eterna II

2011-06-30T21:46:00.000+02:00

Ja fa dies vaig parlar de la cèlebre frase de Dant («Vergonya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaben el dels altres»). Doncs bé, buscant per la web, he trobat aquestes paraules que, el 1902, Frederic Gircós va pronunciar en el discurs pels Jocs Florals de «L'Enderroch». Potser les coses no han canviat tant des de llavors, tot i haver passat una guerra civil i una dictadura. Valoreu vosaltres mateixos. Us deixo el link d'on he extret aquesta cita, per si voleu llegir el discurs sencer.

La nostra llengua no es morta, no, y malgrat als esforsos que s' fan pera ofegarla y las fuetadas que reb d' aquells que, quan menos haurían de respectarla, cada día son més els fills carinyosos que la propagan, cada día son més els que, sens témer els odis que poden conquistarse, aprofitan qualsevol ocasió pera manifestar en públich l' amor que senten per la llengua de la terra que 'ls vegé neixer, per la llengua que 'ls despertá els sentiments de son cor, per la llengua en que tal vegada reberen l' últim adeu dels sers que més estimavan.
[...]
Recordemnos que la llengua simbolisa la Patria, y que si per deixadesa ó per ingratitut deixessim perdre la nostra llengua, desapareixería pera sempre Catalunya, quedantne tan sóls el recort que á la posteritat ne podría trasmetre la historia y els fets gloriosos de nostres antepassats, que moririen ab el convenciment de que sos fills sabrían conservar la Patria que 'ls hi llegavan. Trevallém tots en l' obra important de perfeccionar nostra llengua y, al obrar aixís, senyors, no farém altre cosa que travallar per la conservació de Catalunya; y si algún fill miserable, trahint á sa Patria, trepitja y aborreix la llengua de la terra, que en sos oídos ressoni per sempre el crit de maledicció y despreci que d' una manera tan gráfica expressa el Dant ab aquestas paraulas inmortals: «Vergonya eterna á aquells que despreciant son idioma alaban el dels altres».

No a les retallades

2011-05-16T17:25:00.001+02:00

Sé que a l’última entrada vaig dir que comentaria la frase de Dant («vergonya eterna...»), però els fets ocorreguts aquesta última setmana a la Universitat de Girona i, en general, a tot Catalunya han fet que canviï de plans.

Amb el lema «Universitat pública i de qualitat», els estudiants de la UdG hem sortit al carrer per demanar que no se’ns retallin els nostres estudis. És per aquest motiu que us convido a afegir-vos a la manifestació que tindrà lloc dimecres 18. Està previst que a les 12h del migdia se surti de cada facultat i que a la 1h ens trobem tots a davant de l’edifici de la Generalitat a Girona.

Us deixo informació sobre els fets de la setmana passada i sobre la manifestació de dimecres.

També us demanaria que firméssiu el manifest en contra de les retallades que trobareu en el link següent: http://www.perlauniversitatpublica.com/

Gràcies

Vergonya eterna

2011-05-02T23:39:00.000+02:00

Ahir, a la comunió d'una cosina meva, el capellà que oficiava la missa va dir una cosa que va sobtar a tots els que estàvem presents: que la comunió és més important que qualsevol partit del Barça. Aquesta sentència va provocar un xiuxiueig entre els assistents que no es va aturar fins que el rector de la parròquia va demanar silenci.

Però el fet més sorprenent no va ser que parlés de futbol ni d'aspectes d'actualitat durant la missa (ja hi estem acostumats!), sinó que la cerimònia fos bilingüe. Algú em pot explicar per què carai ha de dir el mateix dues vegades, primer en català i després en castellà? Només de sentir que començava a fer la traducció, em venien ganes de sortir de l'església. Què és que hem tornat a l'edat medieval, però amb els papers invertits: ara la llengua culta ja no és el llatí, sinó el català i la vernacla és el castellà i no el català? Si estem a Catalunya, en un poble on sempre s'ha parlat català (a missa també), amb uns nens (els que fan la comunió) que van a l'escola i aprenen català (per més que siguin de fora) i amb unes famílies que viuen aquí (i, si no saben català, l'haurien d'aprendre), per què coi hem de fer la traducció? Quin serà el pròxim pas? Només parlar en castellà? Introduir alguna altra llengua a la missa? Jo només diré una última cosa:

«Vergonya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaben el dels altres.»

Dant Alighieri

A la pròxima entrada, parlaré d'aquesta cita, que trobo que és molt bona. Fins una altra! ;)

Instint

2011-04-25T00:32:00.001+02:00

Després d'un silenci llarg, aquest blog es torna a posar en marxa. La notícia del concert que els Lexu's faran al Mariscal de l'Estartit, ha fet que torni a escoltar les cançons d'aquest grup, que tenia una mica abandonades. Ja havia parlat d'una altra cançó dels Lexu's a l'entrada Quan? No és tan fàcil respirar si deixa el cor de bategar.

Lexu's és un grup catalano-andorrà format per tres nois: Carles Gómez a la veu, Jordi Augé al teclat i Albert Nadal a la bateria. Amb cançons bastant variades i molt treballades, s'han anat fent un lloc al panorama musical català, sobretot amb títols com: Fràgil, Cau, No hi ha problemes, S'està fent fosc... Les millors cançons que tenen es concentren al seu segon CD, Sent amb mi i al tercer i últim, La vida perfecta, nom que comparteix amb una de les cançons més divertides que té el grup.

Avui, us ofereixo un tastet de les cançons que fan: Instint, que ens recorda que, tot sovint, és millor deixar-nos portar pel que ens diu el cor i no tant per la raó.

No miris enrere saps que al davant
pots triar entre dos camins
utilitza el teu instint

No tiris monedes s'ha de triar
has de trepitjar molt fort
no és l'hora de dubtar

No pots creuar un desert ple de pols
ni pots nedar en un mar sense fons
una espiral que sense un final torna a començar
s'ha de tornar a triar

No donis més voltes saps que només
hi ha un camí que no és pintat
i un altre ple de forats

Fes servir l'instint que mai no fas cas
tot el fosc es farà clar
i podràs continuar

Potser un dia entendràs
que no saps el que és
però si el que no és

No pots creuar (...)

Escoltar la cançó de Lexu's, Instint

Desconfiaré de qui no respecti la meva llengua.

2011-03-05T21:26:00.000+01:00

He trobat un artícle molt interessant de Carles Capdevila al diari Ara. El reprodueixo, perquè considero que val la pena llegir-lo. Es titula "Gent normal i problemes reals".

* Desconfiaré sempre de qui no respecti la meva llengua. Perquè, en fer-ho, demostra que no em respecta a mi, i alhora que no respecta un bé cultural essencial.
* Desconfiaré sempre de qui no trobi normal el seu ús institucional i simbòlic, perquè no troba normal la meva realitat cultural i perquè a sobre es pensa que té dret a decidir què es la normalitat, i curiosament la normalitat és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que el meu problema no és real, perquè em menysté a mi i perquè es creu amb el poder de decidir què és real, i casualment també ho és ell, i no jo.
* Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre'ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües.
* Desconfiaré sempre de qui manipuli realitats deliberadament i gosi acusar llengües perseguides de ser les perseguidores.
* Desconfiaré sempre de qui vegi com a despesa innecessària la promoció de la meva llengua i com a inversió imprescindible la promoció de la seva.
* Desconfiaré sempre de qui vulgui acomplexar-me perquè parlo amb naturalitat la llengua dels meus pares.
* Desconfiaré sempre de qui em negui la llengua, perquè em sento compromès amb els que l'han salvat perquè jo la pugui ensenyar als meus fills.
* I procuraré enfadar-me poc, només el que jo trobi normal i davant d'amenaces que jo consideri reals.
* I sempre, però sempre, plantaré cara."

Carles Capdevila
Director de l'Ara

So, I hold my breath to forget

2011-02-28T16:49:00.001+01:00

Des d'aquestes quatre línies, m'agradaria fer un petit homenatge a la gran cantant i compositora de country Shania Twain, que ens regala cançons tant conegudes com Man! I feel like a woman, That don't impress me much, You're still the one, You win my love, Party for two... I d'altres que potser no són tant conegudes, però tant o més boniques que les anteriors: Don't be stupid (you know I love you), Don't, From this moment on, I ain't no quitter, Love gets me everytime, The woman in me (needs the man in you), Up!, What made you say that?, When you kiss me, Whose bed have your boots been under?...

Avui, en destaco una: It only hurts when I'm breathing. Simplement bellíssima, dolça, sentida i amb una lletra digna de ser qualsevol poema estudiat pels literats. A veure si en penseu el mateix :)

Hope life's been good to you
since you've been gone
I'm doin' fine now--I've finally moved on
It's not so bad--I'm not that sad

I'm not surprised just how well I survived
I'm over the worst, and I feel so alive
I can't complain--I'm free again

And it only hurts when I'm breathing
My heart only breaks when it's beating
My dreams only die when I'm dreaming
So, I hold my breath--to forget

Don't think I'm lyin' 'round cryin' at night
There's no need to worry, I'm really all right
I've never looked back--as a matter of fact

Canvi de foto

2011-02-20T23:26:00.001+01:00

Des que vaig obrir el blog que tinc posada com a fotografia de perfil una estampa de Calella de Palafrugell des dels Forcats. Avui, però, he decidit que calia posar-n'hi una de més meva (o, com a mínim, una en què hi surti jo).

Hi tenia aquesta fotografia, perquè trobo que Calella és un lloc fantàstic. N'estic enamorada. Quantes estones meravelloses que hi hem passat! A més, la sento molt meva i em relaxa estar-hi (sempre i quan el turisme no sigui tant abundant que atabali fins i tot el més el més calmat i pacífic).

Us convido a tots a passejar pels carrers de Calella i a fer la "banyota" (com diu la meva àvia) a les seves platges. Això sí, d'aquí uns mesos, que encara és freda, l'aigua! :)

Quan? No és tant fàcil respirar si deixa el cor de bategar

2011-02-18T16:17:00.001+01:00

Des d'aquestes quatre línies, vull agraïr als Lexu's cançons tant boniques com Quan. La lletra, la melodia, la veu... tot. Tot fa que la cançó sigui perfecta, sobretot per dies com avui, en què no veig les coses clares.

Una cançó més cap al joier dels records, els sentiments...: totes aquelles petites joies meves.

No és eterna l'esperança

però si avui no tornes

seguiré esperant
Sento que visc d'impossibles
em fas tanta falta
no sé renunciar
Les persianes van tancant-se
passarà un nou dia
seguiré esperant

Però digue'm quan
no és tan fàcil respirar
si deixa el cor de bategar
No diguis mai
que vull viure amb tu aquest moment
sentir-lo a dins intensament
no busco res més
No vinguis tard
que et puc donar
tot el que estàs buscant
Per un instant
al teu costat
jo seguiré esperant
però digue'm quan

Sento com passen les hores
en estones buides
em vaig ofegant
Tu controles la partida
saps on pots buscar-me
seguiré esperant

Però digue'm quan (...)

«Ojos que no ven, corazón que no siente»

2011-02-06T22:33:00.000+01:00

No crec que calgui dir res més.

E ti scorderai di me
Quando piove i profili e le case ricordano te
E sarà bellissimo
Perché gioia e dolore han lo stesso sapore con te
Vorrei soltanto che la notte ora velocemente andasse
E tutto ciò che hai di me di colpo non tornasse
E voglio amore e tutte le attenzioni che sai dare
E voglio indifferenza semmai mi vorrai ferire

Blog de literatura

2011-01-28T15:58:00.000+01:00

Avui farem una mica de publicitat.

Per l'assignatura de Literatura contemporània: de la postguerra fins a l'actualitat (UdG), tenim un blog ple de curiositats i vídeos interessants sobre les lectures que anem fent durant el curs. Cal donar les gràcies al seu creador, Marc López, i al nostre professor, Xavier Pla.

Us convido, doncs, a entrar al blog. (L'última entrada és meva)

http://estonesliteraries.blogspot.com/

Bon Nadal

2010-12-22T15:55:00.000+01:00

Una bonica manera de felicitar el Nadal és amb una cançó. Quan vaig escoltar per primera vegada el CD Aire lliure de La Porta dels Somnis, hi vaig trobar una cançó magnífica per una ocasió com aquesta: El pack dels mil petons. Però, ara fa uns dies, vaig tornar a veure el video que va penjar La Oreja de Van Gogh el Nadal de l'any passat. Així que m'he decantat per aquesta última: tradicional, nadalenca i interpretada per una veu preciosa.

Bones festes!

Making of

Aim high, shoot low

2010-12-21T23:29:00.001+01:00

Ahir, escoltant una cançó preciosa d'Atomic Kitten, The last goodbye, vaig fixar-me en una frase: Aim high, shoot low. Vaig posar-la al Google i resulta que és el títol d'una cançó dels Yes, anterior a aquesta. Literalment, vol dir "ànims amunt, dispara o apunta avall". O sigui, vindria a donar un consell: estigues animat sempre, ja que aquesta és la manera d'aconseguir els teus somnis, però, alhora, apunta baix quan vulguis fer alguna cosa nova i vés amb peus de plom.

The Last Goodbye (L'últim adéu)

Ain't no headlights on the road tonight

No hi ha llums a la carretera, aquesta nit
Everybody here is sleeping tight

Tothom dorm tranquil
Ain't nobody gonna find us here

Ningú ens trobarà aquí
We'll disappear

Desapareixerem
There's a dancer in the arms of love

Hi ha un ballarí als braços de l'amor
And he's dancing on the sky above

I està ballant dalt del cel
And the truth is that we'll never know where love will flow

I la veritat és que mai sabrem on anirà a parar l'amor

Aim high

Ànims amunt
Shoot low

Apunta baix
Gotta aim high, shoot low baby)

(Tingues els ànims amunt, apunta baix)

Ain't no headlights on the road tonight

No hi ha llums a la carretera, aquesta nit
Ain't nobody here to make it right

No hi ha ningú aquí per fer-ho funcionar
Cos we couldn't seem to find a way, for love to stay

Perquè no hem pogut trobar la manera de fer quedar l'amor
If you had another night to give

Si tinguessis una altra nit per donar-me

I would have another night to live
Jo tindria una altra nit per viure

But you're never gonna see me cry the last goodbye

Però mai em veuràs plorar l'últim adéu

(The last goodbye)

Is it cloudy where you are tonight?
Hi ha núvols on t'estàs avui?

Are the neon lights shining bright?
Els llums de neó brillen fort?

Are you looking for a place to stay to get away? (can't get away)

Estàs buscant un lloc on estar-te per fugir? (no pots fugir)

And the days are horses down the hill,
I els dies són cavalls que baixen un turó,

Running fast and there's no time to kill
Corrent ràpid i no hi ha temps per frenar-los.

And the truth is that we'll never know where love will flow

I la veritat és que mai sabrem on anirà a parar l'amor

Aim high
Shoot low
(Gotta aim high, shoot low baby)

Ain't no headlights on the road tonight
Ain't nobody here to make it right
Cos we couldn't seem to find a way, for love to stay
If you had another night to give
I would have another night to live
But you're never gonna see me cry the last goodbye

(The last goodbye)

If I could do it over
Si ho pogués tornar a fer

I'd do it all again (again)
Ho faria un altre cop

And if I got one more chance I wouldn't change a thing
I si tingués una altra oportunitat, no canviaria res

Aim high
Shoot low
(Aim high, shoot low baby)

Ain't no headlights on the road tonight (tonight)
Ain't nobody here to make it right (make it right)
Cos we couldn't seem to find a way, for love to stay
If you had another night to give
I would have another night to live (night to live)
But you're never gonna see me cry the last goodbye

Ain't no headlights on the road tonight
Ain't nobody here to make it right (make it right)
Cos we couldn't seem to find a way, for love to stay (...stay)
If you had another night to give (night to give)
I would have another night to live (night to live)
But you're never gonna see me cry the last goodbye

Quan "t'estimo" passa de ser bonic a ser cursi

2010-12-10T15:22:00.000+01:00

La millor manera de fer-li saber a una persona que sentim alguna cosa per ella és, sens dubte, amb un "t'estimo" que surti directament del cor. Però hi ha gent que considera que aquestes coses són cursis (el mot cursi vol dir "mancat de l'elegància o finor que vol aparentar", segons el DCVB, però actualment està prenent un nou significat, com si fos un excès de romanticisme fins al punt d'enfalagar).

Realment és cursi? Jo crec que no, ans el contrari. Com podríem expressar un sentiment així sense recòrrer a aquest verb tan bonic? Amb fets? És una bona opció, però potser millor deixar les coses clares amb paraules, no? De fet, si tenim el llenguatge és per una qüestió de precisió. Ens cal deixar clar el missatge que volem comunicar. Doncs, què millor que dir "t'estimo" quan ho sentim? Tampoc es tracta d'usar-lo amb excès, com fan alguns...

L'altre dia, estava mirant una sèrie (Como conocí a vuestra madre) i, precisament, hi havia un capítol que parlava d'això: el moment just en què s'ha de dir. Al principi del capítol, el protagonista ens diu que primer ho has de sentir, llavors et passes uns dies buscant la manera i el moment, després et mors de ganes de dir-ho i ho tens a la punta de la llengua i, finalment, arriba un moment en què ho deixes anar. Potser, fins i tot, el "t'estimo" va acompanyat d'unes llàgrimes. Bonic o cursi? Sens dubte, obto per bonic.

Si, a més, és en català, ja n'hi ha per morir allà mateix! Deixant a part que crec que el català és una llengua preciosa, el verb "estimar" té una etimologia ben poc cursi. Prové del llatí aestīmare, que vol dir posar preu a alguna cosa (de fet, aquest significat encara el conservem quan diem que fem una estimació o un càlcul estimat). Així, quan en català estimem, estem posant un preu elevat a una persona, mentre que en altres llengües romàniques diuen "te quiero" o "te amo" (en castellà), "ti amo" (en italià) o "je t'aime" (en francès). Amo era el verb llatí que expressava estimació cap a una persona, però en català no s'ha mantingut. I, en castellà, també usen el "querer", que sona (o almenys a mi em sona) molt possessiu.

Així que, per què no estimar en català?

El sentit de la vida

2010-11-24T19:25:00.000+01:00

Tot llegint El carrer Estret de Josep Pla, hi he trobat un fragment molt interessant i que suscita la reflexió:

«Intermitentment llegeixo, en llibres i diaris, que els filòsofs de moda, els autors que es cotitzen, es pregunten –amb un trèmolo de ploma angoixat, potser fictici– quin és el sentit de la vida. Quina estranya pregunta, valga'm Déu! [...] Tots sabem exactament el sentit de la nostra pròpia vida. En trobar-nos a soles amb nosaltres mateixos (el diàleg és ja una comèdia), sabem perfectament el que volem. Ho sabem amb una estricta precisió. El que passa només és que el sentit de la nostra pròpia vida, quan no és una pura niciesa, és quelcom tan minúscul, tan insignificant, tan fabulosament irrisori, que no es pot explicar ni als amics més íntims. En algunes persones el sentit de la vida consisteix en l'exercici de la maldat desinteressada, capriciosa, gratuïta. Però això és el que es pot explicar menys.»

Aquest cop, vull brodar-la

2010-10-11T20:01:00.003+02:00

L'últim CD de Beth, que porta per títol Segueix-me el fil, inclou un petit homenatge a les labors: una cançó plena de vocabulari relacionat amb allò que les nostres àvies feien tot sovint i que les generacions actuals ja no dominem. A més, la lletra és magnífica i molt dolça.

TOTS ELS BOTONS

Vull cosir-te tots els botons
Vull fer-te la vora dels pantalons
Vull sargir-te amb fil vermell els pedaços del teu cor

Aquest cop, vull brodar-la

Vull saber-me tots els patrons
Vull que siguin del millor vellut els teus petons
Regalar-te aquest hivern la bufanda i els mitjons

Aquest cop, vull brodar-la

Fer cadeneta, per començar, fer bona lletra, com ens van ensenyar,
La millor merceria del món és amb tu volta’m amb farbalà,
I perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts,

si vols anar sobre segur cusa’m un gafet

La butxaca i el canalé

d'aquella jaqueta que et queda tan bé

Vull que em portis enganxadeta amb velcro de passeig.

Aquest cop, vull brodar-la

I amb tisores retallaré

les vetes que et molestin, te les trauré

Fins que notis que aquest vestit més a mida no pot ser

Aquest cop, vull brodar-la

Fer cadeneta, per començar, fer bona lletra, com ens van ensenyar

La millor merceria del món és amb tu volta’m amb farbalà
Perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts,

si vols anar sobre segur cusa’m un gafet

Ressegueix-me amb puntetes,

cremalleres, si cal,

sedalina, agulla i didal
i si vols imperdible per assegurar el trau,

si t’ha sobrat algun trosset

pots fer-me un llacet

Fil pels descosits i amb els cinc sentits.

Pot ser tan grandiós veure passar aquella papallona com ho és volar

2010-10-10T00:41:00.000+02:00

No puc deixar d'escoltar la cançó de La Porta dels Somnis que porta per títol "Tu, la meva llum". Al meu entendre, és la veu d'una mare que canta a la seva filla petita, la seva llum, la seva il·lusió i la font dels seus patiments. Jo no he tingut aquesta experiència (i espero que no la tingui fins d'aquí uns quants anys), però se'm posa la pell de gallina quan sento aquesta fantàstica cançó, potser és perquè hi ha trossos d'aquesta cançó que em fan recordar...

Gràcies

TU, LA MEVA LLUM

Vols tornar a explicar-me aquella fantasia
que amb veu tan bonica em saps explicar?
Arrenca’m d’aquest món que és sols una mentida
i eleva’m a la realitat

Digues com només tu saps dir-me les coses
perquè pugui veure amb més claredat,
que pot ser tan grandiós veure passar aquella papallona
com ho és volar

Quan em mires em preguntes
Estàs plena de mil preguntes…
I jo no trobo les respostes si no et miro
tu, la meva llum

Guarda’m un racó encara que el teu món creixi
Fas que em senti l’ésser més afortunat
Els meus batecs són teus més lluny del que existeixin
La teva olor em fa respirar
Que s’aturi el temps quan tu i jo estiguem juntes
Digues: “ No t’estimo” per fer-me empipar
i trenca amb el teu riure les meves angoixes
que en veure’t tan feliç se’n van…

Estornells

2010-09-21T18:54:00.000+02:00

Cada dia. Sempre repeteixen el mateix ritual. A diari, cap a les sis de la tarda, desenes d'estornells volen per sobre els teulats de Palafrugell fins a arribar a un arbre immens que hi ha just al costat de casa. I un cop són tots aposentats en aquelles branques que sembla que facin figa, marxen d'una revolada (i mai tan ben dit!). Després d'una hora de trànsit aeri continu i d'un piu-piu constant, desapareixen de cop. Per què aquest comportament?

Avui, que el cel encara és gris després de la pluja i que les gotes encara van caient de les fulles dels arbres, aquests ocells de color negre ressalten més que mai quan passen llançats per sobre dels nostres caps. És un paisatge bonic, però alhora trist.

En fi... només una altra distracció del meu estudi...

Tornem-hi

2010-09-20T10:13:00.000+02:00

El compte enrere ja ha començat. Queda una setmana i prou. D'avui en vuit, tornarem a trobar-nos a les escales de la universitat, a punt per començar el nou curs; tornarem a veure les companyes de la residència; tornarem a tenir aquells passejos per Girona, aquells pícnics vora el Galligans, les trobades a l'Irlandés, els esmorzars al "microones"... Ja ho trobo a faltar...

Però, alhora, m'agradaria tornar a ser dissabte. Bastant contradictori...

Última setmana de vacances. Toca gaudir-ne!

Girona m'enamora a mi, t'enamora a tu i a tots ens enamora...

Anem malament produccions

2010-08-17T15:18:00.002+02:00

Molt abans que Laporta i els seus fundessin el partit polític "Solidaritat catalana", un grup d'amics que estudiaven batxillerat al col·legi Sant Gabriel es van unir sota aquest nom per anar "en contra de l'enemic". Bé, l'enemic no era més que l'adversari a les partides de cartes que jugaven cada migdia havent dinat.

Tot dinant, un dia, la Maria va crear una "obra d'art": el Plàtan de la Maria, una combinació molt "artística" de crema de verdures amb la pela d'un plàtan. Aquell va ser el primer dels videos que van sorgir de la Solidaritat Catalana.

Després d'aquell curs, el grup d'amics es va continuar reunint de tant en tant, però les cartes van anar quedant en un racó. El febrer del 2010, coincidint amb l'aniversari d'en Jordi, es va editar el segon dels videos que farien: el documental Carbó, Jordi Carbó. Aquest cop era en DVD i una mica més professional. Per donar credibilitat a l'aventura, es va escollir un nom per la productora de videos que acabava de sorgir: Anem Malament Produccions S.L.

El tercer video va sorgir amb l'excusa de l'aniversari d'en Jordi Baquer: Baquer's today show, un informatiu una mica boig que combinava publicitat, notícies d'"actualitat" i d'esports i el temps. Un dels gags està penjat a youtube:

El quart video encara està en procès de producció, però ja es pot veure a youtube un avanç del que hi haurà. Cal dir que Anem Malament Produccions S.L. ha optat aquest cop per fer un video músical amb cançons ben conegudes, però amb lletres una mica sorprenents.

Anem Malament Produccions S.L. està format per: Daniel Fuentes, Maria Ferrarós, Jordi Carbó, Jordi Baquer, Lluís Torres, Andrey Basak i Núria Anglada (jo mateixa).

Recomano veure el video següent, editat i protagonitzat per un dels integrants d'Anem Malament Produccions (Daniel Fuentes)

El joier

2010-08-09T19:55:00.001+02:00

Un joier és, tal com el seu nom indica, un lloc per desar les joies, però no només aquelles joies d'or, plata o pedres precioses, sinó qualsevol altre objecte preuat o amb càrrega sentimental. Alhora, aquesta paraula em transmet elegància, ordre, serenitat. Potser és que tinc molt present la imatge del meu joier: de fusta envernissada, senzill, amb una petita tanca daurada i dues xarneres que uneixen la tapa i la capseta; cap altra decoració. I, amb això, tornem a allò d'abans: la càrrega emotiva; aquest joier me'l va fer el meu avi.

Així, aquest blog pretén ser una mena de joier on desar pensaments, sentiments, reflexions... i tot de coses que m'agradaria compartir amb els lectors (si és que en tinc).

I d'on va sorgir la idea de "joier"? Doncs d'un dels primers records que hi desaré. Fa poc vaig tornar a veure una de les pel·lícules que més em va marcar durant la infància: Anastàsia, la història d'una nena de la família imperial russa que desapareix durant la revolució. Després de moltes aventures, aconsegueix retrobar la seva àvia i el seu amor. I la clau de volta de la història és una capseta de música, que, d'entrada, la petita Anastàsia confon amb un joier.

En aquest vídeo de la pel·lícula, es veu la capsa de música i una de les cançons més boniques de la banda sonora. (Cal dir que la banda sonora en català és boníssima! I que, en part, és gràcies a la fantàstica veu de Virgínia Martínez, cantant de La Porta dels Somnis)

Video d'Anastàsia