Avui toca cançó, una cançó de La Porta dels Somnis, un grup menys conegut del que es mereix. Algun cop ja he comentat alguna cançó seva en aquest blog, perquè trobo que són fantàstics, realment. No hi ha cap cançó dels seus CDs que et deixi indiferent, cap. Totes són genials, lletra i música. Només he trobat un altre grup que em provoqui aquesta sensació: La Oreja de Van Gogh.
Així, avui us proposo escoltar la cançó Un acudit dels Déus. El primer cop que la vaig sentir va ser en un concert en directe, a La Mirona, i només em vaig quedar amb allò de la centrifugadora... I no ho vaig acabar d'entendre... Però, ara, penso que és la part de la cançó més ben trobada, juntament amb la tornada, quan diu allò de "pura contradicció, química experimental, el passatemps dels déus"... m'encanta. Bé, valoreu vosaltres mateixos!
Molt bé, fins ara…veig que ja has marxat a un altre lloci no sabries dir ben bé de què et parlava,però ho he fet jo tantes vegadesque no puc queixar-me
Sabràs molt bé què et toca fer,lluny d'escapar de miSi et planto els peus, ja pots acariciar-me'ls.I em comprometo a venerarel silenci que demanes
I em fas pensar si és que els humans servim per això,si estem pensats per viure junts o viure solsI de com la rutina s'apodera de l'amori em dic
mmm…mai del tot fets l'un per l'altrepura contradicció…química experimental…el passatemps dels déus,un acudit dels teus
La centrifugadora gira encaraa mil dos-cents,amenaçant un dia més que vol trencar-seMai pots estar segur del totamb màquines tan rares…
La centrifugadora girai ets tan poc graciósquan dius que fa un agut semblant a quan m'enfadoque l'univers del meu dit gros al teu melicet clavo
mmm…mai del tot fets l'un per l'altrepura contradicció…química experimental…El passatemps dels déus,un acudit dels déus…
i sempre caminem sobre sorramollscom un invent dels greuscom una ploma al ventel passatemps dels déus,un acudit dels teus...
