Un joier és, tal com el seu nom indica, un lloc per desar les joies, però no només aquelles joies d'or, plata o pedres precioses, sinó qualsevol altre objecte preuat o amb càrrega sentimental. Alhora, aquesta paraula em transmet elegància, ordre, serenitat. Potser és que tinc molt present la imatge del meu joier: de fusta envernissada, senzill, amb una petita tanca daurada i dues xarneres que uneixen la tapa i la capseta; cap altra decoració. I, amb això, tornem a allò d'abans: la càrrega emotiva; aquest joier me'l va fer el meu avi.
Així, aquest blog pretén ser una mena de joier on desar pensaments, sentiments, reflexions... i tot de coses que m'agradaria compartir amb els lectors (si és que en tinc).
I d'on va sorgir la idea de "joier"? Doncs d'un dels primers records que hi desaré. Fa poc vaig tornar a veure una de les pel·lícules que més em va marcar durant la infància: Anastàsia, la història d'una nena de la família imperial russa que desapareix durant la revolució. Després de moltes aventures, aconsegueix retrobar la seva àvia i el seu amor. I la clau de volta de la història és una capseta de música, que, d'entrada, la petita Anastàsia confon amb un joier.
En aquest vídeo de la pel·lícula, es veu la capsa de música i una de les cançons més boniques de la banda sonora. (Cal dir que la banda sonora en català és boníssima! I que, en part, és gràcies a la fantàstica veu de Virgínia Martínez, cantant de La Porta dels Somnis)
