Anem malament produccions

   Molt abans que Laporta i els seus fundessin el partit polític "Solidaritat catalana", un grup d'amics que estudiaven batxillerat al col·legi Sant Gabriel es van unir sota aquest nom per anar "en contra de l'enemic". Bé, l'enemic no era més que l'adversari a les partides de cartes que jugaven cada migdia havent dinat. 

   Tot dinant, un dia, la Maria va crear una "obra d'art": el Plàtan de la Maria, una combinació molt "artística" de crema de verdures amb la pela d'un plàtan. Aquell va ser el primer dels videos que van sorgir de la Solidaritat Catalana.

   Després d'aquell curs, el grup d'amics es va continuar reunint de tant en tant, però les cartes van anar quedant en un racó. El febrer del 2010, coincidint amb l'aniversari d'en Jordi, es va editar el segon dels videos que farien: el documental Carbó, Jordi Carbó. Aquest cop era en DVD i una mica més professional. Per donar credibilitat a l'aventura, es va escollir un nom per la productora de videos que acabava de sorgir: Anem Malament Produccions S.L.

   El tercer video va sorgir amb l'excusa de l'aniversari d'en Jordi Baquer: Baquer's today show, un informatiu una mica boig que combinava publicitat, notícies d'"actualitat" i d'esports i el temps. Un dels gags està penjat a youtube:

   El quart video encara està en procès de producció, però ja es pot veure a youtube un avanç del que hi haurà. Cal dir que Anem Malament Produccions S.L. ha optat aquest cop per fer un video músical amb cançons ben conegudes, però amb lletres una mica sorprenents. 

Anem Malament Produccions S.L. està format per: Daniel Fuentes, Maria Ferrarós, Jordi Carbó, Jordi Baquer, Lluís Torres, Andrey Basak i Núria Anglada (jo mateixa).

Recomano veure el video següent, editat i protagonitzat per un dels integrants d'Anem Malament Produccions (Daniel Fuentes)

El joier

   Un joier és, tal com el seu nom indica, un lloc per desar les joies, però no només aquelles joies d'or, plata o pedres precioses, sinó qualsevol altre objecte preuat o amb càrrega sentimental. Alhora, aquesta paraula em transmet elegància, ordre, serenitat. Potser és que tinc molt present la imatge del meu joier: de fusta envernissada, senzill, amb una petita tanca daurada i dues xarneres que uneixen la tapa i la capseta; cap altra decoració. I, amb això, tornem a allò d'abans: la càrrega emotiva; aquest joier me'l va fer el meu avi.

   Així, aquest blog pretén ser una mena de joier on desar pensaments, sentiments, reflexions... i tot de coses que m'agradaria compartir amb els lectors (si és que en tinc).

   I d'on va sorgir la idea de "joier"? Doncs d'un dels primers records que hi desaré. Fa poc vaig tornar a veure una de les pel·lícules que més em va marcar durant la infància: Anastàsia, la història d'una nena de la família imperial russa que desapareix durant la revolució. Després de moltes aventures, aconsegueix retrobar la seva àvia i el seu amor. I la clau de volta de la història és una capseta de música, que, d'entrada, la petita Anastàsia confon amb un joier. 

   En aquest vídeo de la pel·lícula, es veu la capsa de música i una de les cançons més boniques de la banda sonora. (Cal dir que la banda sonora en català és boníssima! I que, en part, és gràcies a la fantàstica veu de Virgínia Martínez, cantant de La Porta dels Somnis)

Video d'Anastàsia