dimarts, 21 de setembre de 2010

Estornells

    Cada dia. Sempre repeteixen el mateix ritual. A diari, cap a les sis de la tarda, desenes d'estornells volen per sobre els teulats de Palafrugell fins a arribar a un arbre immens que hi ha just al costat de casa. I un cop són tots aposentats en aquelles branques que sembla que facin figa, marxen d'una revolada (i mai tan ben dit!). Després d'una hora de trànsit aeri continu i d'un piu-piu constant, desapareixen de cop. Per què aquest comportament?

    Avui, que el cel encara és gris després de la pluja i que les gotes encara van caient de les fulles dels arbres, aquests ocells de color negre ressalten més que mai quan passen llançats per sobre dels nostres caps. És un paisatge bonic, però alhora trist.

    En fi... només una altra distracció del meu estudi...

dilluns, 20 de setembre de 2010

Tornem-hi

    El compte enrere ja ha començat. Queda una setmana i prou. D'avui en vuit, tornarem a trobar-nos a les escales de la universitat, a punt per començar el nou curs; tornarem a veure les companyes de la residència; tornarem a tenir aquells passejos per Girona, aquells pícnics vora el Galligans, les trobades a l'Irlandés, els esmorzars al "microones"... Ja ho trobo a faltar...
    Però, alhora, m'agradaria tornar a ser dissabte. Bastant contradictori...

    Última setmana de vacances. Toca gaudir-ne!

Girona m'enamora a mi, t'enamora a tu i a tots ens enamora...