dilluns, 11 d’octubre de 2010

Aquest cop, vull brodar-la

   L'últim CD de Beth, que porta per títol Segueix-me el fil, inclou un petit homenatge a les labors: una cançó plena de vocabulari relacionat amb allò que les nostres àvies feien tot sovint i que les generacions actuals ja no dominem. A més, la lletra és magnífica i molt dolça. 
 TOTS ELS BOTONS 
Vull cosir-te tots els botons
Vull fer-te la vora dels pantalons
Vull sargir-te amb fil vermell els pedaços del teu cor
Aquest cop, vull brodar-la

Vull saber-me tots els patrons
Vull que siguin del millor vellut els teus petons
Regalar-te aquest hivern la bufanda i els mitjons 
Aquest cop, vull brodar-la

Fer cadeneta, per començar, fer bona lletra, com ens van ensenyar,
La millor merceria del món és amb tu volta’m amb farbalà,
I perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts, 
si vols anar sobre segur cusa’m un gafet

La butxaca i el canalé 
d'aquella jaqueta que et queda tan bé
Vull que em portis enganxadeta amb velcro de passeig.
Aquest cop, vull brodar-la

I amb tisores retallaré 
les vetes que et molestin, te les trauré
Fins que notis que aquest vestit més a mida no pot ser
Aquest cop, vull brodar-la

Fer cadeneta, per començar, fer bona lletra, com ens van ensenyar
La millor merceria del món és amb tu volta’m amb farbalà
Perquè no m’escapi fes-me uns quants repunts, 
si vols anar sobre segur cusa’m un gafet
 
Ressegueix-me amb puntetes, 
cremalleres, si cal, 
sedalina, agulla i didal
i si vols imperdible per assegurar el trau, 
si t’ha sobrat algun trosset 
pots fer-me un llacet

Fil pels descosits i amb els cinc sentits.


diumenge, 10 d’octubre de 2010

Pot ser tan grandiós veure passar aquella papallona com ho és volar

   No puc deixar d'escoltar la cançó de La Porta dels Somnis que porta per títol "Tu, la meva llum". Al meu entendre, és la veu d'una mare que canta a la seva filla petita, la seva llum, la seva il·lusió i la font dels seus patiments. Jo no he tingut aquesta experiència (i espero que no la tingui fins d'aquí uns quants anys), però se'm posa la pell de gallina quan sento aquesta fantàstica cançó, potser és perquè hi ha trossos d'aquesta cançó que em fan recordar...
   Gràcies

TU, LA MEVA LLUM
Vols tornar a explicar-me aquella fantasia
que amb veu tan bonica em saps explicar?
Arrenca’m d’aquest món que és sols una mentida
  i eleva’m a la realitat
Digues com només tu saps dir-me les coses
perquè pugui veure amb més claredat,
que pot ser tan grandiós veure passar aquella papallona
com ho és volar

Quan em mires em preguntes
Estàs plena de mil preguntes…
I jo no trobo les respostes si no et miro
  tu, la meva llum

Guarda’m un racó encara que el teu món creixi
Fas que em senti l’ésser més afortunat
Els meus batecs són teus més lluny del que existeixin
La teva olor em fa respirar
Que s’aturi el temps quan tu i jo estiguem juntes
Digues: “ No t’estimo” per fer-me empipar
  i trenca amb el teu riure les meves angoixes
que en veure’t tan feliç se’n van…