Pot ser tan grandiós veure passar aquella papallona com ho és volar

   No puc deixar d'escoltar la cançó de La Porta dels Somnis que porta per títol "Tu, la meva llum". Al meu entendre, és la veu d'una mare que canta a la seva filla petita, la seva llum, la seva il·lusió i la font dels seus patiments. Jo no he tingut aquesta experiència (i espero que no la tingui fins d'aquí uns quants anys), però se'm posa la pell de gallina quan sento aquesta fantàstica cançó, potser és perquè hi ha trossos d'aquesta cançó que em fan recordar...

   Gràcies

TU, LA MEVA LLUM

Vols tornar a explicar-me aquella fantasia
que amb veu tan bonica em saps explicar?
Arrenca’m d’aquest món que és sols una mentida
  i eleva’m a la realitat

Digues com només tu saps dir-me les coses
perquè pugui veure amb més claredat,
que pot ser tan grandiós veure passar aquella papallona
com ho és volar

Quan em mires em preguntes
Estàs plena de mil preguntes…
I jo no trobo les respostes si no et miro
  tu, la meva llum

Guarda’m un racó encara que el teu món creixi
Fas que em senti l’ésser més afortunat
Els meus batecs són teus més lluny del que existeixin
La teva olor em fa respirar
Que s’aturi el temps quan tu i jo estiguem juntes
Digues: “ No t’estimo” per fer-me empipar
  i trenca amb el teu riure les meves angoixes
que en veure’t tan feliç se’n van…