Cada dia. Sempre repeteixen el mateix ritual. A diari, cap a les sis de la tarda, desenes d'estornells volen per sobre els teulats de Palafrugell fins a arribar a un arbre immens que hi ha just al costat de casa. I un cop són tots aposentats en aquelles branques que sembla que facin figa, marxen d'una revolada (i mai tan ben dit!). Després d'una hora de trànsit aeri continu i d'un piu-piu constant, desapareixen de cop. Per què aquest comportament?
Avui, que el cel encara és gris després de la pluja i que les gotes encara van caient de les fulles dels arbres, aquests ocells de color negre ressalten més que mai quan passen llançats per sobre dels nostres caps. És un paisatge bonic, però alhora trist.
En fi... només una altra distracció del meu estudi...
Et trobo en el meu blog que porta emmanllevat el nom del Port Pelegrí i veig que en el teu fas una bonica pinzellada poètica de Palafrugell. Benvinguda a casa meva, i espero que em deixis visitar la teva de tant en tant.
ResponEliminaEns anem llegint.
Gràcies i igualment! :)
ResponEliminaÉs que Calella és preciosa. Jo en sóc una enamorada.
Fins la pròxima
Els estornells fan com els humans, Núria. Tots som presoners de rituals dels que sovint ni ens en adonem. Això, però, ens fa estar vius.
ResponEliminaFelicitats pel blog! Va endavant i això està molt bé.
Ens veurem aviat. Una abraçada.
Em permets que et recomani dos blogs? D'un d'ells en coneixes l'autora -jo en sóc fervent llegidor i seguidor-. L'altra és d'una amiga.
http://mariangelavilallonga.blogspot.com/
http://laseducciodelasaviesa.blogspot.com/
Gràcies per tot, Lluís!
ResponEliminaA veure si ens veiem aviat!!!
Un petó :)