Ahir, a la comunió d'una cosina meva, el capellà que oficiava la missa va dir una cosa que va sobtar a tots els que estàvem presents: que la comunió és més important que qualsevol partit del Barça. Aquesta sentència va provocar un xiuxiueig entre els assistents que no es va aturar fins que el rector de la parròquia va demanar silenci.
Però el fet més sorprenent no va ser que parlés de futbol ni d'aspectes d'actualitat durant la missa (ja hi estem acostumats!), sinó que la cerimònia fos bilingüe. Algú em pot explicar per què carai ha de dir el mateix dues vegades, primer en català i després en castellà? Només de sentir que començava a fer la traducció, em venien ganes de sortir de l'església. Què és que hem tornat a l'edat medieval, però amb els papers invertits: ara la llengua culta ja no és el llatí, sinó el català i la vernacla és el castellà i no el català? Si estem a Catalunya, en un poble on sempre s'ha parlat català (a missa també), amb uns nens (els que fan la comunió) que van a l'escola i aprenen català (per més que siguin de fora) i amb unes famílies que viuen aquí (i, si no saben català, l'haurien d'aprendre), per què coi hem de fer la traducció? Quin serà el pròxim pas? Només parlar en castellà? Introduir alguna altra llengua a la missa? Jo només diré una última cosa:
«Vergonya eterna a aquells que, despreciant son idioma, alaben el dels altres.»
Dant Alighieri
A la pròxima entrada, parlaré d'aquesta cita, que trobo que és molt bona. Fins una altra! ;)
Hola Núria!
ResponEliminaEstic completament d'acord amb tu. Veuràs, jo també he assisitit a misses de comunió i confirmació aquest cap de setmana, a la catedral de Girona, i el mateix bisbe s'entossudeix a fer la missa bilingüe, la qual cosa no acabo d'entendre. És bo que hagis volgut plasmar-ho per escrit.
Una abraçada i fins aviat!