divendres, 23 de març de 2012

Un acudit dels teus

Avui toca cançó, una cançó de La Porta dels Somnis, un grup menys conegut del que es mereix. Algun cop ja he comentat alguna cançó seva en aquest blog, perquè trobo que són fantàstics, realment. No hi ha cap cançó dels seus CDs que et deixi indiferent, cap. Totes són genials, lletra i música. Només he trobat un altre grup que em provoqui aquesta sensació: La Oreja de Van Gogh. 

  Així, avui us proposo escoltar la cançó Un acudit dels Déus. El primer cop que la vaig sentir va ser en un concert en directe, a La Mirona, i només em vaig quedar amb allò de la centrifugadora... I no ho vaig acabar d'entendre... Però, ara, penso que és la part de la cançó més ben trobada, juntament amb la tornada, quan diu allò de "pura contradicció, química experimental, el passatemps dels déus"... m'encanta. Bé, valoreu vosaltres mateixos! 


Un Acudit dels Déus by La Porta dels Somnis on Grooveshark

Molt bé, fins ara… 
veig que ja has marxat a un altre lloc
i no sabries dir ben bé de què et parlava,
però ho he fet jo tantes vegades
que no puc queixar-me 
Sabràs molt bé què et toca fer,
lluny d'escapar de mi
Si et planto els peus, ja pots acariciar-me'ls.
I em comprometo a venerar
el silenci que demanes 
I em fas pensar si és que els humans servim per això,
si estem pensats per viure junts o viure sols
I de com la rutina s'apodera de l'amor
i em dic 
mmm…mai del tot fets l'un per l'altre
pura contradicció…
química experimental…
el passatemps dels déus,
un acudit dels teus 
La centrifugadora gira encara
a mil dos-cents,
amenaçant un dia més que vol trencar-se
Mai pots estar segur del tot
amb màquines tan rares… 
La centrifugadora gira
i ets tan poc graciós
quan dius que fa un agut semblant a quan m'enfado
que l'univers del meu dit gros al teu melic
et clavo 
mmm…mai del tot fets l'un per l'altre
pura contradicció…
química experimental…
El passatemps dels déus,
un acudit dels déus… 
i sempre caminem sobre sorramolls
com un invent dels greus
com una ploma al vent
el passatemps dels déus,
un acudit dels teus...

2 comentaris:

  1. I realment encertades les frases...

    I em fas pensar si és que els humans servim per això, si estem pensats per viure junts o viure sols I de com la rutina s'apodera de l'amor
    i em dic
    mmmmm.. mai del tot fets l'un per l'altre...

    Coincideixo plenament amb el teu escrit. La Oreja de Van Gogh i La Porta dels Somnis... els dos grups pels que he transmès passió a la meva filla de 9 anys.

    ResponElimina
  2. Me n'alegro molt que coincideixis amb mi :)
    Sigues molt benvinguda a aquest blog! Espero que t'agradi.

    ResponElimina