Un acudit dels teus

Avui toca cançó, una cançó de La Porta dels Somnis, un grup menys conegut del que es mereix. Algun cop ja he comentat alguna cançó seva en aquest blog, perquè trobo que són fantàstics, realment. No hi ha cap cançó dels seus CDs que et deixi indiferent, cap. Totes són genials, lletra i música. Només he trobat un altre grup que em provoqui aquesta sensació: La Oreja de Van Gogh. 

  Així, avui us proposo escoltar la cançó Un acudit dels Déus. El primer cop que la vaig sentir va ser en un concert en directe, a La Mirona, i només em vaig quedar amb allò de la centrifugadora... I no ho vaig acabar d'entendre... Però, ara, penso que és la part de la cançó més ben trobada, juntament amb la tornada, quan diu allò de "pura contradicció, química experimental, el passatemps dels déus"... m'encanta. Bé, valoreu vosaltres mateixos! 

Molt bé, fins ara… 

veig que ja has marxat a un altre lloc

i no sabries dir ben bé de què et parlava,

però ho he fet jo tantes vegades

que no puc queixar-me 

Sabràs molt bé què et toca fer,

lluny d'escapar de mi

Si et planto els peus, ja pots acariciar-me'ls.

I em comprometo a venerar

el silenci que demanes 

I em fas pensar si és que els humans servim per això,

si estem pensats per viure junts o viure sols

I de com la rutina s'apodera de l'amor

i em dic 

mmm…mai del tot fets l'un per l'altre

pura contradicció…

química experimental…

el passatemps dels déus,

un acudit dels teus 

La centrifugadora gira encara

a mil dos-cents,

amenaçant un dia més que vol trencar-se

Mai pots estar segur del tot

amb màquines tan rares… 

La centrifugadora gira

i ets tan poc graciós

quan dius que fa un agut semblant a quan m'enfado

que l'univers del meu dit gros al teu melic

et clavo 

mmm…mai del tot fets l'un per l'altre

pura contradicció…

química experimental…

El passatemps dels déus,

un acudit dels déus… 

i sempre caminem sobre sorramolls

com un invent dels greus

com una ploma al vent

el passatemps dels déus,

un acudit dels teus...