dilluns, 27 d’agost del 2012

Estiuet

Sense adonar-me'n, hem arribat a finals d'agost. Han passat tant ràpid, aquests dies, que tinc la sensació de no haver-los aprofitat prou. Però, en realitat, han estat uns mesos plens d'aventures: llàgrimes, alegries, sorpreses...

    Hem passat bastantes hores arran de mar, xerrant, jugant, descansant... I també a l'aigua, però no només a l'aigua de mar, sinó també al riu, amb caiac i amb les canyes (amb un estil molt professional, però poc útil). També he pogut veure un trosset de les "Espanyes", de vacances amb la família i he pogut badar amb el paisatge que tinc més a la vora de casa, tal com feia Josep Pla, gràcies a les noies de la Fundació Pla i les rutes que organitzen. 

    Hem intentat fer matrícules universitàries impossibles (i caríssimes), havent de quadrar horaris d'assignatures que no quadren per enlloc... Hem anat a festes majors, a barraques i a fires, intentant aconseguir tots els peluixos de Bola de Drac. I, gràcies als concerts d'estiu, he descobert grups de música genials, com Txarango o Acousters, i m'he enamorat de les seves cançons. 

    També hi ha hagut sorpreses agradables: els regals per celebrar el meu 21è aniversari (gràcies a tots! sobretot a una persona molt important per mi, que em va fer gaudir d'una setmana magnífica). I sorpreses molt més tristes: la mort d'una persona estimada. També hi ha hagut moments en què he suplicat al món que els errors que he comès (i alguns que no són meus, també) es poguessin esborrar, però no m'ha contestat. I, a més, he començat a fer una feina nova, la de viquipedista (aprofito per fer una mica de propaganda de la feina feta, que es pot consultar aquí).

    Sembla ben bé que hagi fet moltes coses, però jo tinc la sensació que em falta temps. Per sort, fins l'1 d'octubre no tornem a la rutina universitària i potser aquest mes em servirà per acabar-me d'omplir (allò que ara està tant de moda, perquè ho fa en Guardiola...), ja que no treballaré i, per fi, tindré unes miques de vacances, sense obligacions de cap tipus, només el pes a la consciència de no estar fent el treball de final de carrera... Què faríeu vosaltres amb un mes de vacances? 

    Aquest estiu serà una joia més pel joier, una joia amb moltes tonalitats diferents. I, tu, baba, sempre hi seràs molt present, igual que l'avi.




Aquesta cançó és una de les que he descobert aquest estiu. A mi em transmet bones vibracions i m'hi sento identificada. 
Que no es quedi dins, tu deixa-ho anar, sinó al final se't menjarà viu... A mi també em costa, he fallat molt, he volgut fer-ho sola i no he sabut mai com. He anat temptejant i m'he equivocat, però arrisques i perds o bé hi surts guanyant... 
Obre-la amb força, no tinguis por, que rere la porta hi ha un món millor! Ja ho sé, fa impressió, tu agafa'm ben fort i quan estiguis llest, arranquem el vol! No sé si anirà allà on volem, però et puc assegurar que jo ho intentaré...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada